Amb més de 25 anys de trajectòria, l’obra fotogràfica de Gervasio Sánchez constitueix, a dia d’avui, un contundent llegat històric perquè en el futur no es pugui dubtar del passat. Forjada amb infatigable coratge, se submergeix en realitats desoladores que molts preferirien ignorar. La seva fructífera producció suposa una innegable aportació a la fotografia de reportatge i constata com a través d’ella es pot dignificar les víctimes, retratades amb una mirada particular que enalteix els millors valors del fotoperiodisme.
Reportatge sobre l'exposició de Gervasio Sánchez a la web Horiginals
ACTIVITAS VINCULADES
-TROBADES AMB GERVASIO SÁNCHEZ. La guerra no és un espectacle
Dimarts 27, dimecres 28 i dijous 29 d’octubre de 2015. Sala d’actes.
Adreçades a instituts de secundària, cicles formatius i a d’altres col•lectius interessats.
Gervasio Sánchez compartirà la seva experiència com a fotoperiodista en els conflictes en que ha estat. Apropar-nos a la realitat de la guerra ens permetrà prendre consciencia i reflexionar envers la condició humana.
ENTRADA LLIURE AMB RESERVA PRÈVIA
-XERRADA. Fotografia i drets humans
En el marc del Dia Internacional del Drets Humans
Dijous 10 de desembre de 2015, a les 19.30 h. Sala d’actes.
Gervasio Sánchez i Sandra Balsells, fotoperiodista i comissària de l’exposició, conversaran sobre la seva professió, sobre el fotoperiodisme com a eina de denúncia i sobre el projecte expositiu “Antologia”.
ENTRADA LLIURE
-WORKSHOP AMB GERVASIO SÁNCHEZ. Els rostres de la guerra
Dissabte 12 de desembre de 2015. Taller de 8 hores: de 10 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Sala d’actes.
Adreçat a estudiants de fotografia, periodistes, professionals i persones interessades.
PREU i INSCRIPCIONS:
http://www.bandeed.com/concierto/work+shop+amb+gervasio+sanchez
La fotografia que retrata el drama humà és l’essència del nostre fracàs i ha d’evitar la simplificació, la frivolitat i l’espectacle. Vivint entre les víctimes se n’acaba coneixent la dimensió espiritual, els secrets més ocults i els somnis inconclusos.
Com podem transmetre el drama de les víctimes amb decència, si no patim el seu dolor, el seu crit i la dignitat del seu silenci? De quina manera podem intercedir entre el dolor, l’oblit, l’horror i la banalitat? De tot això i més parlarem en aquesta jornada de treball.
L’escriptor John Berger diu en el seu llibre Anhoter way of telling (“Otra manera de contar”) que una fotografia és un lloc de trobada on els interessos del fotògraf, d’allò fotografiat, de l’espectador i dels que usen la fotografia, sovint són contradictoris.
Guió del taller
La guerra en color
-Les primeres fotografies de Gervasió Sánchez dels anys 80 i 90.
-El poder de comunicació d’una imatge.
Sarajevo (1992-1994)
-La guerra de Bòsnia-Hercegovina. Una part essencial en la vida personal i professional del fotoperiodista, quan va aprendre que la guerra no es pot explicar.
Vides minades (1997, 2002, 2007)
-El reportatge sobre les mines antipersones, iniciat a Kuito (Angola) el 1995 i el seu inesborrable record.
Kosovo (1998-1999)
-Un document sobre el drama humanitari més gran d’Europa. El 27 de març de 1999 van travessar la frontera 2.800 deportats i deu dies després n’eren 40.053. La primera setmana sumaven, 166.851 persones i 14 dies després la xifra superava les 300.000. El 7 de juny ja hi havia a Albània 423.844 refugiats.
Nens de la guerra
-Dos milions de morts, sis milions de ferits greus o discapacitats, un milió d’orfes, quinze milions de refugiats o desplaçats són les xifres asèptiques de l’ultima dècada; un gerro d’aigua freda per als que imaginàvem un món més segur després de la fi de la guerra freda.
Sierra Leone, guerra i pau (1999-2004)
-L’amputació va ser la macabra singularitat de la guerra de
Sierra Leone. Milers de nens van ser segrestats i convertits en salvatges combatents en un entorn de drogues, violència i càstigs en una de les guerres mes sagnants de l’Àfrica.
Desapareguts (1998-2011)
-Tot sobre el projecte “Desapareguts”, el més feridor per a Gervasio Sánchez , que ha estat testimoni de la llarga i silenciosa espera de milers de familiars per recuperar els seus ésser estimats.
Dones de l’Afganistan (2009-2014)
-El seu darrer projecte sobre el drama de les dones afganes. Realitzat amb la periodista Mónica Bernabé, ha estat un dels treballs més durs que ha documentat el fotoperiodista.
Bibliografía recomenada
-Baena Gallur, José. Por una función crítica de la fotografía de prensa. Barcelona. Gustavo Gili, 2001
-Barthes, Roland. La cámara lúcida. Barcelona. Paidós, 1980
-Berger, John , Mohr, Jean. Otra manera de contar. Murcia. Mestizo 1997
-Berger, John , Mohr, Jean. Otra manera de contar. Barcelona. Gustavo Gili, 2007
-Berger, John. Mirar. Barcelona. Gustavo Gili, 2013
-Capa, Robert. Ligeramente desenfocado. Madrid. La Fábrica 2009
-López Mondejar, Publio. Historia de la fotografía en España. Barcelona. Lunwerg, 2005
-Riis, Jacob A. Como vive la otra mitad: estudios entre las casas de vecindad de New York. Barcelona. Alba, 2004
-Sontag, Susan. Sobre la fotografía. Barcelona, Edhasa, 1989