Joaquim Chancho (Riudoms, Tarragona, 1943) es va donar a conèixer en l’escena artística a finals dels anys seixanta al costat d’altres artistes de la seva generació que a través de plantejaments postinformalistes i postminimalistes van perseguir mitjançant uns llenguatges que oscil•laven entre allò sígnic i allò geomètric, un territori propi que els permetés seguir avançant en la construcció d’un projecte personal, desplegant la pintura com a bandera.

Joaquim Chancho (Riudoms, Tarragona, 1943) es va donar a conèixer en l’escena artística a finals dels anys seixanta al costat d’altres artistes de la seva generació que a través de plantejaments postinformalistes i postminimalistes van perseguir mitjançant uns llenguatges que oscil•laven entre allò sígnic i allò geomètric, un territori propi que els permetés seguir avançant en la construcció d’un projecte personal, desplegant la pintura com a bandera.

“Europa és sobretot un cafè ple de gent i paraules, on s’escriu
poesia, es conspira, es filosofa [...] aquest cafè [...] és inseparable
de les grans empreses culturals, artístiques i polítiques d’Occident
[...].“
George Steiner

Qui té por del roig? és el títol de l’exposició que pren el nom d’una obra de Valerio Adami que forma part de la Col•lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València i que mostra una panoràmica dels artistes espanyols del segle XX, a més d’alguns italians i francesos, que han situat el seu ideari creatiu dins d’unes coordenades de crítica sociopolítica, d’acord amb les preferències del fundador de la col•lecció.

L’exposició Joaquim Chancho, dibuixa una línia i segueix-la recull la feina que l’artista ha fet en els darrers quatre anys. Obres fetes sobre paper pensades i elaborades per a aquesta exposició. Una de les constants del treball de Joaquim Chancho al llarg de la seva carrera ha estat el paper, protagonista d'aquesta exposició.