Antoni Marquès (Sabadell, 1956), elabora un discurs plàstic, directe, insubornable, incòmode, i que fins i tot pot semblar irreverent. La seva obra està feta amb materials com ara el ferro, el bronze, l’alumini, l’acer inoxidable, el zinc i el plom, com també amb resines, plàstics termoformats, ferro pintat, serigrafies, vidre i miralls. El color hi té una presència importantíssima, amb gammes i textures intencionadament originàries del món industrial, i esdevé un element essencial que es combina i es fusiona amb les formes per expressar noves qualitats plàstiques.
.